Davant del referèndum per tirar endavant o no la demanda d’un canvi normatiu que permeti la futura creació d’un nou vial que connecti les dues parts del caserio de Trebeluger. He d’oposar dues coses per prendre la meva decisió: D’una banda el pla de mobilitat elaborat a través del Consell i les seves conclusions. Crec encertada la iniciativa de l’Associació de Veïns de Trebeluger per haver cercat consell professional a l’hora de resoldre els problemes de mobilitat dins Trebeluger. D’altre banda faig una reflexió de com m’agrada que sigui l’indret en el que visc. Les conclusions dels tècnics hem semblen encertades. El necessari canvi en l’entrada i sortida de Trebeluger per fer més fluida la circulació, l’entenc i assumeixo que permetria millorar substancialment el temps i la seguretat de la circulació viària. El nou vial sembla estar pensat com a millor solució possible per tenir una alternativa a la circulació en un futur. No obstant, hem demano; com m’agrada que sigui l’indret en el que visc? Fa quasi quaranta anys que soc veí d’aquest caserio. Encara hi havia carrers sense asfaltar i mon pare no estava molt content que juguéssim a ses basses que es formaven al que avui es el carrer des Garrofer. Es cert que en 40 anys ha crescut Trebeluger així com la presència de vehicles als carrers. Però un dels grans valors que té Trebeluger, motiu pel que els nostres pares van escollir aquest indret per viure, es que es tranquil. Fer més carrers o vials es també assumir un major creixement. No sé si a nivell immobiliari, però sí a nivell de cotxes. A les darreres dècades hem passat de tenir un cotxe per família que es guardava a l’aparcament dins la nostra parcel·la o dins una cotxera a tenir no menys de dos vehicles per casa i, la majoria de vegades per comoditat, a deixar-los aparcats al carrer. S’ha fet un llarg camí per tenir una parada d’autobús a l’entrada de Trebeluger. Insuficient dons només s’empra pel transport escolar. Si finalment es fa la rotonda a l’entrada de Trebeluger i la línia d’autobús en el doble sentit entre Es Castell i Sant Lluís, ja no caldria plantejar futures inversions molt més cares (nou vial). Es cert que a tots ens agrada conduir els nostres grans cotxes (a mi també) pels estrets carrers d’allà on vivim però crec que la solució no es adequar l’entorn a la nostra falsa necessitat de circular molt per aquest caserio, si no més bé redimensionar la nostra mobilitat emprant més el transport públic. Perquè si fem un nou vial en el futur; qui emprarà l’autobús? No oblidin que l’hivern i l’estiu son dues realitats a Menorca, també a Trebeluger. O es que volen cometre el mateix error que les inversions en infrastructures a les que després no se lis sap treure profit? El vot de la nostra família ha estat no. Volem millores; sí. Però aquestes no passen per obrir camins si no per millor aprofitar el que tenim i tenir una idea clara de com volem la convivència a Trebeluger. Gràcies. Lluís Soler Dauchy.
1 comentario:
Mobilitat a Trebeluger.
Davant del referèndum per tirar endavant o no la demanda d’un canvi normatiu que permeti la futura creació d’un nou vial que connecti les dues parts del caserio de Trebeluger.
He d’oposar dues coses per prendre la meva decisió: D’una banda el pla de mobilitat elaborat a través del Consell i les seves conclusions. Crec encertada la iniciativa de l’Associació de Veïns de Trebeluger per haver cercat consell professional a l’hora de resoldre els problemes de mobilitat dins Trebeluger. D’altre banda faig una reflexió de com m’agrada que sigui l’indret en el que visc.
Les conclusions dels tècnics hem semblen encertades. El necessari canvi en l’entrada i sortida de Trebeluger per fer més fluida la circulació, l’entenc i assumeixo que permetria millorar substancialment el temps i la seguretat de la circulació viària. El nou vial sembla estar pensat com a millor solució possible per tenir una alternativa a la circulació en un futur.
No obstant, hem demano; com m’agrada que sigui l’indret en el que visc?
Fa quasi quaranta anys que soc veí d’aquest caserio. Encara hi havia carrers sense asfaltar i mon pare no estava molt content que juguéssim a ses basses que es formaven al que avui es el carrer des Garrofer. Es cert que en 40 anys ha crescut Trebeluger així com la presència de vehicles als carrers. Però un dels grans valors que té Trebeluger, motiu pel que els nostres pares van escollir aquest indret per viure, es que es tranquil. Fer més carrers o vials es també assumir un major creixement. No sé si a nivell immobiliari, però sí a nivell de cotxes.
A les darreres dècades hem passat de tenir un cotxe per família que es guardava a l’aparcament dins la nostra parcel·la o dins una cotxera a tenir no menys de dos vehicles per casa i, la majoria de vegades per comoditat, a deixar-los aparcats al carrer.
S’ha fet un llarg camí per tenir una parada d’autobús a l’entrada de Trebeluger. Insuficient dons només s’empra pel transport escolar. Si finalment es fa la rotonda a l’entrada de Trebeluger i la línia d’autobús en el doble sentit entre Es Castell i Sant Lluís, ja no caldria plantejar futures inversions molt més cares (nou vial). Es cert que a tots ens agrada conduir els nostres grans cotxes (a mi també) pels estrets carrers d’allà on vivim però crec que la solució no es adequar l’entorn a la nostra falsa necessitat de circular molt per aquest caserio, si no més bé redimensionar la nostra mobilitat emprant més el transport públic. Perquè si fem un nou vial en el futur; qui emprarà l’autobús? No oblidin que l’hivern i l’estiu son dues realitats a Menorca, també a Trebeluger. O es que volen cometre el mateix error que les inversions en infrastructures a les que després no se lis sap treure profit?
El vot de la nostra família ha estat no. Volem millores; sí. Però aquestes no passen per obrir camins si no per millor aprofitar el que tenim i tenir una idea clara de com volem la convivència a Trebeluger.
Gràcies.
Lluís Soler Dauchy.
Publicar un comentario